Manifest actiu!

El passat 11 de juny de 2011, l’#acampadavalls va llegir davant de l’ajuntament, durant la jornada de formació del ple, un manifest de demandes de mínims el qual s’ha anat elaborant i treballant per part dels diferents grups de treball que s’han format arrel de l’acampada. Aquest manifest és una primera declaració d’intencions i s’en demana la immediata aplicació per part de l’administració pública local i general.

És un manifest actiu, per tant és veurà modificat i ampliat amb el treball diari dels grups, als quals tu també en pots formar part. Esperem que aquest manifest i les properes ampliacions sigui reconegut per la gran majoria de vallenques i vallencs indignades/ats com a una sèrie de demandes bàsiques per viure en una societat més justa i més humana.

Si volem que ens facin cas hem de ser-hi tots i totes!

No demanem la lluna, demanem un sistema just!

Apunta’t als grups de treball i comissions! Podem canviar el sistema!

L’#acampadavalls ha estat un d’aquells instants en que deixes de somiar per viure un somni. La consciència del moment desborda els sentits, reprimits de sensació tan plena. Els pols se’ns accelera amb el desig de viure cada instant intensament amb l’única voluntat que aquesta sensació mai s’acabi. La força de la llibertat ens multiplica i ens fa presents per anunciar que NO ens rendirem.

L’ordre establert és l’ ombra del poder, vulnerable a la llum del moviment. Un camí s’obre a en la foscor deixant entreveure un horitzó de justícia i llibertat. Des de l’#acampadavalls, igual que des de les altres acampades d’arreu del territori i del món, s’ha treballat per demostrar que una altre manera d’organització es possible. Durant aquest dies ens hem trobat i hem sigut conscients de la força que tenim si avancem units. No podem deixar que el pensament fatalista de que res canviarà ens envaeixis, doncs el pessimisme es el nostre pitjor enemic.

El valor d’allò que em construït esta en cadascuna de nosaltres, en la força d’un sentiment que no fa distincions i que neix de la solidaritat, la justícia i la igualtat. La nostre lluita no coneix fronteres i no porta banderes, la dignitat és humana, és de tots i totes.

La plaça ha estat el lloc de trobada, el punt on hem iniciat el camí, l’origen, el símbol del nostre rebuig al sistema. Avui deixem l’acampada, però la lluita continua. Les conviccions son fortes i les comissions de treball estan en peu per afrontar el repte de mantenir-se unides per seguir treballant.

Cultura, economia, educació, sanitat, comunicació, medi ambient, democràcia i polítiques participatives són els grups de treball que durant aquest dies han estat construint alternatives, cercant informació, discutint, generant debat en les assembles, elaborant propostes. Aquest treball es feina feta i tan sols la base sobre la qual s’ha d’estructurar i articular un canvi de pensament que propiciï la caiguda d’aquest sistema.

Si els de baix es mouen, els de dalt cauen!!

Mentres les institucions locals inicien la seva tasca, nosaltres, des de fora, hi som presents per recordar-los que seguirem aquí i que els estem vigilant: per denunciar les injustícies, per proposar les solucions del poble i per demostrar-los que la veritat no és patrimoni d’aquells que es creuen amb la potestat d’imposar un model únic de pensament.

Que ningú és pensi que això s’ha acabat perquè això tan sols és el principi: el canvi ja ha començat.

Manifest #acampadavalls

MEDI AMBIENT

Perquè no volem respirar un aire i consumir productes tòxics que emmalalteixin a la població. Perquè no volem contribuir més en l’espoliació de recursos i en un model de consum que fomenti les injustícies socials i ambientals i contribueixi en una relació nord-sud basada en l’abús de poder. Perquè creiem en la paraula sostenibilitat, i volem viure sense hipotecar el planeta i garantint els recursos per les futures generacions. Perquè creiem en que formem part del canvi.

Demanem:

ALIMENTACIÓ: Sobirania alimentària: el dret dels pobles a escollir les polítiques alimentàries, ja que els aliments han de ser considerats un dret i no es pot especular amb ells. Agricultura respectuosa amb el medi, sense agroquímics ni transgènics. Prioritzar la producció i el comerç local i de proximitat.
RESIDUS: Política de gestió de residus basada en la minimització, prioritzant la reducció, la reutilització i el reciclatge en aquest ordre i no a la inversa. El tancament de les incineradores de residus, ja que són la font principal de dioxines , la substància més tòxica coneguda per la ciència.

AIGUA: L’accés a l’aigua potable i de qualitat és un dret universal i la seva gestió ni ha d’estar en mans d’empreses privades. Cal un ús responsable de l’aigua, tant a nivell domèstic, com industrial i agrícola, basat en la reducció i la reutilització. És necessari un aprofitament de les aigües pluvials, que no es barregin amb la xarxa d’aigua residual, que cada població tingui sistema de depuració i reaprofitament d’aquesta aigua un cop depurada.

ENERGIA: Planificació energètica sostenible i descentralitzada, produint l’energia al lloc on es consumeix. Adequació de la producció d’energia a les necessitats reals de la població, aplicant mesures d’estalvi energètic. Implementació d’energies renovables i reducció progressiva fins al total tancament dels sistemes de producció basats en combustibles fòssils (nuclears, tèrmiques, gas i petroli), desenvolupant el futur econòmic dels municipis que depenen de la indústria energètica.

TERRITORI: Tenint en compte que com a espècie depenem completament del medi natural, és imprescindible que aquest mantingui al màxim les seves característiques ecològiques òptimes. Això inclou els espais boscosos, agrícoles, fluvials, marins i la seva connexió entre ells. Per tant, qualsevol infraestructura que s’hagi de fer cal que, necessàriament, sigui respectuosa amb aquest equilibri ecològic esmentat. S’han de crear les figures de protecció i gestió adequades.

URBANISME: Model de poble i ciutat sostenible i cohesionada, on es prioritzi la mobilitat dels peatons i les bicicletes, amb jardineria sostenible i agricultura urbana, i que els edificis obeeixin criteris d’eficiència energètica.
MOBILITAT: Transport públic de qualitat, gratuït, descentralitzat, adequat al territori, ecològicament sostenible i amb una gestió transparent, sense que es contempli la seva privatització.
EDUCACIÓ AMBIENTAL: Perquè tots els punts anteriors siguin viables cal la implicació activa de l’administració competent i el compromís de les persones, fent servir com a eina l’educació ambiental, implicant així a tots els agents socials.

SALUT

Veiem com s’estan tancant plantes hospitalàries, allargant llistes d’espera i reduint l’atenció sanitària pública donant privilegis al sector privat. No volem una sanitat orientada al benefici econòmic, sinó orientada al benestar i a la qualitat de vida de la població. La sanitat està fent passes enrere i hem de ser conscients que serà molt difícil restablir-ho, així doncs exigim:

Una sanitat pública, integral, gratuïta i universal.

Evitar retallades en l’àmbit sanitari.

Reducció progressiva d’alts càrrecs innecessaris.

Evitar la precarietat laboral en la sanitat pública tot garantint la proporcionalitat i la transparència dels sous.

Evitar l’especulació de la indústria farmacèutica.

Incrementar el pressupost en prevenció primària.

Proporcionar la possibilitat d’escollir alternatives a la medicina actual (medicina natural).

Reeducació de la població en quant a l’ús i abús del servei públic.

Prohibir l’ús de les instal·lacions i horaris públics per a l’exercici privat.

Desprivatització progressiva de les farmacèutiques.

EDUCACIÓ

Des del grup de treball d’educació entenem l’educació com un tot i per tan tot moment pot resultar educatiu. Aquest es la premissa que ens fa pensar en la importància de crear un context en que tothom es senti responsable de transmetre, mitjançant la seva actitud i exemple, uns valors a la societat. Tots i totes som responsables de la construcció d’una societat i dels valors que la regeixen.

L’àmbit de l’educació és tan ampli que resulta difús alhora d’establir mesures que intentin transformar aquest sistema. Com a conseqüència d’aquesta transversalitat intentarem acotar el paradigma de l’educació en tres gran àmbits: educació formal, no formal i informal.

La nostra voluntat és la de generar propostes concretes que ens ajudin a establir les bases per a millorar el nostre sistema educatiu així com les condicions dels professionals que hi treballen. Uns professionals que al nostre pensar es troben sols en la responsabilitat de traslladar i potenciar les habilitats dels educands en els diferents àmbits de l’educació.

Educar és cosa de tots els agents socials implicats en una tasca que no es resumeix a la infància i adolescència sinó que transcendeix les barres generacionals. Una societat justa, inclusiva i solidaria tan sols la poden crear si aquells que la conformen son ciutadans de ple dret, responsables de transmetre uns valors que ens permetin a tots i totes viure amb llibertat.

El sistema educatiu actual es segmentari i planteja l’educació de forma errònia, creant grups i subgrups amb la única voluntat de homogeneïtzar la majoria i rescatar la minoria elitista dominant. És el propi sistema qui crea les diferencies col·locant etiquetes absurdes que fomenten la desigualtat des de molt petits, buscant un registre quantitatiu basat en l’apte o no apte.

Les persones MAI son aptes o no aptes quantitativament, tots i totes tenim les nostres habilitats i son aquestes les que cal potenciar mitjançant models educatius que afavoreixin l’experimentació i que busquin destacar les qualitats innates de tota persona en comptes de crear filtres i barreres que tan sols fan que descartar persones lliures que no saben o poden adaptar-se a un sistema pensat perquè només una minoria arribi a assolir el seu objectius, sovint manipulat per les formes de poder.

La transformació de la nostra societat no arribarà sense la transformació radical del nostre sistema educatiu que anul·la accions concretes, doncs la homogeneïtzació que preveu el poder es perpetua generació rere generació mitjançant un sistema educatiu negligent amb les potencialitats humanes i amb la socialització de les persones. Per tot això demanem:

Flexibilitzar un model educatiu que estableixi un full de ruta i que no estigui sotmès a variacions periòdiques en funció de qui hi hagi al govern. Qualsevol modificació hauria d’estar subjecte a un consens majoritari dels diferents agents implicats.

Dimensionar els serveis educatius i sanitaris per atendre a la diversitat amb garanties de qualitat com a servei públic i gratuït.

Agilitzar els tràmits administratius perquè els professionals puguin destinar mes temps efectiu a la seva tasca.

Fomentar el desenvolupament integral dels educands fugin de models resultaristes; crear espais lliures que fomentin la creativitat; fugir dels models competitius i educar en valors democràtics, cooperatius i participatius.

Que les famílies tinguin dret a escollir el tipus d’educació que volen pels seus fills i filles, sota el paraigües dels drets dels infants. Reconeixement i suport institucional als infants/joves no-escolaritzats i foment de les cooperatives escolars.

Reivindiquem les dependències publiques municipals (escoles, parcs, pistes esportives..) com a espais d’us públic.

Tota llei ha de ser INCLUSIVA i tenir com a finalitat el desenvolupament integral de les persones.

Demanem aturar les retallades en Educació i que el pressupost en aquest àmbit augmenti progressivament, donada la importància que te pel futur de la societat i la humanitat .

Les baixes del personal docent s’han de cobrir de manera immediata per no perjudicat el bon funcionament del centre.

No restringir els criteris que marquen l’obertura/ continuïtat de les aules d’acollida, les quals considerem un gran projecte començat que afavoreix la inclusió dels alumnes nouvinguts.

Eliminació progressiva dels concerts educatius, fins a la total desaparició i, al mateix temps, progressiva implantació d’una xarxa pública suficient per atendre la demanda educativa a totes les etapes.

Exigim que no es destinin fons públics a centres que no potenciïn la coeducació.

Per una escola LAICA, sense que això impedeixi que el coneixement de la història, cultura i filosofia de les diferents religions siguin continguts a treballar.

Formació inicial i continua per tots els agents educatius.

Fem palès, que no hi ha persones fracassades sinó sistemes fracassats.

Evidenciem la importància educativa del primer cicle d’Educació Infantil: les llars d’infants no són “guarderies” ni “parkings de nens/es”.

Revisió de la llei Omnibus.

Reconeixement institucional i suport econòmic a les entitat d’educació en el lleure.

CULTURA

La cultura és un dels elements més importants per aconseguir una societat dialogant, reflexiva i amb esperit crític. Cal engegar dinàmiques de participació ciutadana real. L’ajuntament ha de donar suport al teixit associatiu i cultural i no intentar dirigir-lo. L’autogestió i el diàleg son les eines més útils.

La política ha d’estar al servei de la cultura i no al revés. I la cultura ha d’estar al servei del poble i el poble ha de poder accedir a la cultura. Creiem en l’autogestió cultural de pobles, barris i individus. Creiem en la necessitat de creació d’una xarxa que uneixi a les entitats, artistes i persones per tal de que la cultura ens sigui més propera.

Denunciem la cultura com a mercaderia i la falta de reconeixement d’aquesta. Per aquests motius demanem:

Gratuïtat dels museus, sales d’exposició i serveis culturals varis.

No a la creació d’un estat policial a internet que pretén l’acord internacional ACTA.

Abolició de la Llei Sinde.

Creació de més espais autogestionatsper l’expressió cultural i artística aprofitant espais oblidats.

Més suport de l’administració pública per ajudar als artistes a poder viure de l’art.
Adapatació de la llei d’autònoms per incentivar als creadors i emprenedors.

Creació d’una xarxa de comunicació i espais per la difusió de la cultura i l’art local.

Desmontar el monopoli cultural per part de regidories, conselleries i ministeris de cultura i stop a la gestió massiva per part d’empeses privades.

Que es promoguin alternatives ja existents a la gestió de la propietat intel·lectual en benefici de la societat i dels creadors.

ECONOMIA

El sistema financer, el qual ens ha portat a la crisi econòmica actual, té unes mancances i desigualtats que son inacceptables i incompatibles amb un sistema econòmic i social just. Els privilegis per a banquers i banqueres i per a les grans fortunes han d’ésser eradicats. A continuació mostrem les demandes a les quals ens sumem per a treballar-les:

Prohibició de qualsevol tipus de rescat o injecció de capital a entitats bancàries i caixes. Aquelles entitats que tinguin dificultats han de fer fallida o ser nacionalitzades per constituir una banca pública sota control social.

Devolució transparent i immediata a les arques públiques de tot el capital públic aportat per part dels bancs i caixes.

Regulació dels moviments especulatius i sancions a la mala praxi bancària.

Prohibició d’inversió en paradisos fiscals.

Condonació de la llei hipotecària: Modificació de la llei hipotecària i que tots els habitatges adquirits per execucions hipotecàries allotjaran persones en règim de lloguer social o famílies desnonades.